NOMS: Lletera del
Marquesat. Lleteresa rupícola. Lletrera de penyal. Castellà: Lechetrezna de rocas.
 |
| Branques floríferes amb 1-5 radis |
SINÒNIMS: Euphorbia rupicola Boiss.;
Tithymalus squamigerus (Loisel.) Soják
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental
HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Creix en llocs rocosos, a les
fissures de les roques calcàries i vores de camins. Fins els 600 metres
d’altitud
 |
| Mata de tiges llenyoses |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables
per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Mata
sufruticosa de tiges llenyoses a la base, erectes o ascendents, que poden sobrepassar
el metre d’alçada.
 |
| Fulles sèssils lanceolades o obovades |
Fulles sèssils, oblongo-obovades
o oblongo-lanceolades, de color verd glaucescent, entres o feblement
denticulades. Les fulles bracteals són ovades, verdes però sovint groguenques.
 |
| Nectaris el·líptics |
Ciati de 2-3 mm,
glabre o pilós; nectaris el·líptics, enters, de color groguenc; en branques
floríferes amb 1-5 radis, tot i que de vegades hi ha branques floríferes per
baix de les umbel·les. Floreix en abril i maig
 |
| Fruit en càpsula berrugosa |
Fruit en càpsula
lleugerament solcada i coberta de berrugues cilíndriques.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El làtex és un suc que circula pels vasos lactífers, d'aspecte
lletós, que s'extreu de l'interior de diverses plantes, especialment de les
famílies de les euforbiàcies i moràcies. En general és una emulsió complexa en
la qual es troben proteïnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, taní,
resina i goma natural. No es coneix amb exactitud la funció del làtex en les
plantes perquè en algunes hi protegeix les ferides, sobre les quals forma una
capa protectora, i en diverses espècies és tòxic i serveix de defensa contra
els animals.
 |
| Fulles bracteals ovades i sovint groguenques |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’ha emprat, com altres lletreres, per tractar berrugues i
èczemes, aplicant el làtex però no és recomanable el seu ús perquè és irritant
i vesicant. Tota la planta és molt tòxica.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia
ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo,
i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons
Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània
que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al
troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia
una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic squamigera deriva del llatí "squama" esquama, i "gero"
jo pote, és a dir, que porta esquames.
Euphorbia squamigera va seer descrita per Jean
Louis August Loiseleur-Deslongchamps i publicat en Flora
Gallica 1: 345. 1828
Família Euphorbiaceae
